Sóc fill de mestra. És per això que de petit he hagut d'esperar moltes tarde, acabades les classes, que la mare acabés de treballar les hores no lectives: preparant activitats, corregint treballs, parlant amb pares, participant a reunions...
A casa era habitual, i encara ho deu ser, veure la mare fora de les hores de treball corregint exercicis i preparant les classes. He perdut el compte de totes les vegades en que l'acompanyàvem a papereries i merceries per comprar material per l'escola, avançant sempre els diners de la seva butxaca.
Em rebel·la veure com es retallen sous i em preocupa quees restin hores no lectives de la jornada dels docents. Em rebel·la i em preocupa com a ciutadà. Però, sobretot m'indigna que alguns governants pretenguin evitar la censura de la ciutadania a base de difamar i mentir sobre la dedicació real de professors i mestres del sitema públic d'educació. Com es pot ser tan miserable?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada