Plantejament
23/08/2011
Durant el debat parlamentari de convalidació de les darreres retallades de drets laborals el president del govern anuncia per a sorpresa de tothom, que ha pactat amb el cap de PP introduir a la constitució «una regla para garantizar la estabilidad presupuestaria en el medio y largo plazo, en relación tanto con el déficit estructural como con la deuda, que vinculara a todas las administraciones públicas» per la via exprés i sense consultar a la ciutadania.
Des del seu escó, Duran i Lleida agafat per sorpresa, pensa ràpid. Prohibir constitucionalment que l'esquerra pugui dur a terme el seu projecte polític i tornar-se a vestir d'home d'estat. Sona de meravella. Des de l'estrada assegura compartir "l'esperit" de la reforma a l'espera de conèixer "la lletra". Ni un mot sobre la forma en que s'ha negociat, ni el respecte a l'autogovern de Catalunya.
Nus
24/08/2011
La sala de màquines de CiU treu fum. A les portes de les eleccions generals, els estrategs convergents veuen en la proposta una nova oportunitat d'aprofundir en l'anul·lació del PSC: "abans el PSOE que Catalunya". Comencen a pressionar Duran perquè giri. Duran guanya temps, ara proposa que la reforma es sotmeti a referèndum el mateix 20N, però sense exigències: "Creo que el PSOE y el PP se lo tienen que tomar muy en serio y medir si tienen que hacer un referéndum".
Comença el ball de pressions dins de CiU. PSOE i PP volen l'aval de CiU a la reforma per vestir un pacte de despatx de "consens nacional", així que es dediquen a explorar fórmules de compromís que permetin que Duran faci el paper que més li agrada: el català emprenyat amb tots els altres perquè no fan bé les coses i que a última hora s'arromanga per arreglar les "chapuzas" per sentit de la responsabilitat.
Mentrestant el PSC acaba de suïcidar-se electoralment acatant la disciplina del PSOE. Amb l'etern adversari anul·lat comença a aplanar-se el camí per a un suport de CiU a la reforma.
26/08/2011
En el debat de presa en consideració de la reforma al Congrés Duran puja l'aposta: l'acord "és una ruptura del pacte constituent", però ara ja no és necessari un referèndum. La ruptura es podria esmenar tenint en compte els altres partits que van aprovar la constitució. Per deixar clar la seva disposició no vota en contra d'una cosa tan greu com una "ruptura del pacte constituent", senzillament s'absté.
01/09/2011
Duran fa un nou pas i anuncia que "exercirem la nostra responsabilitat amb dignitat". Estan d'acord amb votar la reforma, però necessiten alguna mesura que els hi permeti justificar-ho després d'haver acusat al PSC d'alta traició a Catalunya. Presenten una sèrie d'esmenes per facilitar el joc de negociacions amb PP-PSOE. Per donar-hi màxima emoció (i aconseguir el màxim protagonisme) cal mantenir la tensió fins el darrer moment.
Desenllaç02/09/2011
Votació de la reforma al Congrés. La fase final de la pantomima està guionitzada i els protagonistes arriben a l'escenari coneixent el seu paper. Prèviament PSOE, PP i CiU passen el rodet a les esmenes de la resta de grups parlamentaris per a que ni tan sols puguin defensar-les al ple. Ves per on, això no suposa cap problema per Duran, tant gelós de les formes democràtiques. Cal garantir que només intervindran els actors que surten al guió.
S'inicia la darrera escena. PSOE i PP escenifiquen moltes corredisses davant de les càmeres cap a l'escó del desitjat Duran, que posant el seu perfil bó al respectable va fent que no amb els llavis premuts. En el darrer moment, per donar el màxim dramatisme, els grups majoritaris registren una esmena transaccional en que es preveu que en circumstàncies excepecionals (tipus desastres naturals) el parlament (territori natural de CiU) pugui autoritzar dèficits a les comunitats autònomes que ho sol·licitin.
Ara ve quan Duran ha d'agafar la paraula i fer el seu paper, el que més li agrada, el que repeteix un i altre cop com els galans dolents dels culebrots. Per "responsabilitat" i un cop salvada la "dignitat" de Catalunya.
Bono, seguint el ritual d'una esmena transaccional, i per tant no presentada dins del termini usual, s'adreça a la càmera per demanar si algun diputat s'hi oposa.
I just en aquest moment, un humil metge asturià a qui els actors han negat el dret a participar en l'obra, aixeca la mà des del seu solitari escó.
Els rostres es desencaixen, la pantomima s'ha desmuntat. "De perduts al riu" pensa Duran que sol·licita (a ell si li deixen parlar) que s'expliqui si el bloqueig és de Llamazares o si també ho és d'ERC. Si més no, podrem acusar d'antipatriotes als independentistes. Però un cop Bono ha negat la paraula a Llamazares ja no hi ha marxa enrere.
L'obra s'ha esquerdat. Els propers dies continuaran buscant un forat en la tramitació per mirar de recuperar-la, però el galan del culebrot ja ha perdut la seva actuació estelar. Trist i cap cot es queixa als periodistes de que en la tramitació no s'han mantingut "les formes"... i tant. Rabiuts Zapatero assenyala a Llamazares com a culpable de la manca d'un final feliç, i el sociata guai oficial el titlla de "folclòric".
Llamazares manté el seu rostre preocupat, tan poc apropiat pel vodevil. El discret actor a qui els guionistes havien relegat al paper d'extra i que finalment ha arrabassat el paper protagonista al galan.
FI
FI
PS1: Pels que us agradi més la pel·li que el llibre, aquí l'enllaço.
PS2: Gracias Gaspar.
