Inflació i clàusules de revisió salarial

Nota de la CS CCOO

El descontrol de los precios en 2007 pone en valor las cláusulas de revisión salarial

Según el adelanto del índice de precios de consumo armonizado que el Instituto Nacional de Estadística remitió ayer a Bruselas para la elaboración de la estadística comunitaria, los precios se incrementaron el año parado un 4,3%, lo que de confirmarse con la publicación a mediados de mes del IPC definitivo, el índice se situará en su nivel más alto desde 1995. Para el secretario de Acción Sindical y Políticas Sectoriales de CCOO, Ignacio Fernández Toxo se trata ahora “de activar las cláusulas de revisión salarial de los convenios que tienen cerca del 80% de los trabajadores, y de reiterar la importancia de que los convenios colectivos incorporen cláusulas de revisión salarial, dado el sistemático ‘error’ de los gobiernos de turno a la hora de prever la subida de precios”.

Precarietat salarial

Avui hem presentat en roda de premsa l'informe Els baixos salaris, l'altra cara de la precarietat laboral que incorpora un curós anàlisi sobre les causes dels baixos salaris estructurals i l'estratègia de CCOO per millorar-los. Sintèticament:

1. en els darrers 10 anys s'ha incrementat de manera molt important el nombre de persones que treballen. Aquest increment, però, s'ha concentrat en els sectors d'activitat menys productius, aquells en que els empresaris opten majoritàriament per una estratègia de competitivitat obsoleta i abocada al fracàs basada en els baixos costos laborals i no en les inversions de futur.

2. Tot i que augmenta considerablement el nombre de treballadors i treballadores que veuen els seus salaris protegits mitjançant la negociació col·lectiva (mitjançant millores salarials superiors a l'inflació i l'extensió de les clàusules de revisió salarial), el salari mig a Catalunya baixa de 20.728,60€ anuals (l'any 2002) a 19.474,73 € (2004). Això és així perquè l'alt volum de persones que s'ha incorporat al mercat de treball ho han fet en els sectors més precaris.

3. Aquesta situació ens allunya de les orientacions de la UE que estableixen que els Salari Mínim ha d'equivaldre a un 60% del salari mig. Això a Catalunya suposaria que el salari mínim fos de 1044 €, gairebé el doble de l'actual.

4. Com que aquesta situació de precarietat salarial es concentra en els col·lectius de persones que tenen una relació més fluctuant en l'accès al treball (les que abans perden la feina quan venen mal dades i les que tornen a reenganxar-se quan creix la demanda de treballadors i treballadores), la conseqüència és que qui més pateix la precarietat salarial (oh, sorpresa!) són joves, dones i persones immigrades.

5. Com que aquesta situació té poc a veure amb la llei i molt a veure amb la realitat econòmica global i la de cada sector econòmic i territori, l'estratègia a seguir no passa per banderes simplistes basades en canvis legislatius, sinó per una estratègia sorda i constant de millora progressiva dels salaris i d'un augment sostingut en el temps dels salaris més baixos per sobre de l'inflació i de l'increment del salari-mig. Les nostres respostes doncs és donen en la negociació col·lectiva en aquests sectors (millores salarials i compromisos d'inversions per canviar l'estratègia de competitivitat de les empreses) i d'una acció continuada dels poders públics que empenyi en la direcció adequada.

Aquest és el nostre compromís. L'únic que és útil, perquè respon a una estratègia a llarg termini i a accions que es poden tirar endavant en el dia a dia de manera immediata. Em sembla que d'això se'n diu "fer sindicalisme". També hi ha qui en diu "esdevenir un instrument útil per a la transformció de la realitat".