Avui és dimarts el dia "H". La única telesèrie que tracto de seguir setmanalment, la única de la que recordo el dia i l'hora és "House". Com que sèrie i personatge s'han convertit en un punt de referència popular fins i tot per a les persones que no la miren, m'estalvio d'entrar a descriure a una i altre.La qüestió és que parlem d'un personatge arisc, misàntrop, sincer fins a la manca de sensibilitat, prepotent, que justifica l'engany als pacients respecte el seu estat de salut, i amb l'obsessió d'un capità Ahab reforçada visualment pel bastó i la barba de tres o quatre dies. Un personatge que suma moltes de les imperfeccions imperdonables en la nostra societat rodejat d'un altre grup de personatges que semblen sortits d'una revista de moda. I tots queden eclipsats per la figura de House.
Diverses amigues m'han confessat sentir atracció cap al personatge i que en canvi han vist al mateix actor en altres papers i no els hi ha fet ni fred ni calor. On trobem el secret? Un anàlisi entre freak i malaltís dels diferents episodis i de l'evolució dels diferents personatges em porta a la següent conclusió: mentre que House és un personatge d'entrada antipàtic acabes descobrint en ell més humanitat que la que trobes en la resta, dels qui d'entrade te n'esperaves més. En definitiva, sembla que en una societat de "models" assèptics i sense personalitat, hi ha un sector creixent de la ciutadania que prefereix per les personalitats fortes sempre que estiguin acompanyades d'un bon fons. Massa models de perfecció ens han acabat desenganyant com a persones, triem aquells que com a mínim no ens enganyen d'entrada.
