Blogparasitisme: els 80 km/h i La Vanguàrdia

Volia fer una entrada sobre aquest tema, però la Lola se m'ha avançat.

Exercici: L'Aragó i l'aigua

Escriure una redacció de 30 línies en que es relacionin els següents elements:

FIG. 1




FIG 2

Rondar para decirte, país, mil palabras de amor;
si un trueno las apaga, ¡mejor que mejor!.
Tú mira bien mis labios,¡verás qué misterio!:
pronunció "Sobrarbe", y digo "¡Aragón!.

Tienes nombre de río, pequeña nación
agua del Pirineo que al mar no llegó.
Encontraste tu lugar , una tierra a la que amar
y has llegado a olvidarte del mar.

Somos un pueblo de agua en un seco país;
abrazados a un río queremos vivir.
No veremos nunca el mar, como no echemos a andar.
¡Vamos juntos, que se oye tronar!.

La Tronada
Ronda de Boltaña

(aquí la lletra íntegra i aquí la música)

FIG 3

Marcelino Iglesias anima a aprovechar el agua del Ebro en Aragón "y no a 1.000 kilómetros" de distancia

http://noticias.ya.com setembr 2007

NOTES:
1. De la CHA, millor no en parlem
2. A veure quan organitzem el reconeixement que es mereixen les organitzacions murcianes i valencianes que es van oposar al PHN.

Un vídeo sobre rodalies

Una aportació més en la dura tasca de clarificació sobre el debat polític respecte RENFE. A Les Cosetes ens ha arribat aquest vídeo del diputat més hiperactiu.

Estaria bé que algú es dediqués ha analitzar la trajectòria en aquest tema de les diferents organitzacions que ara ens esguinzem les vestidures.

Més sobre rodalies

Resseguint el debat de fa un parell d'entrades, imprescindible la lectura d'aquest article d'en Joan Coscubiela publicat avui a El Periódico.

Crisi de RENFE: qüestió nacional o social?

El penúltim episodi de la crisi total de RENFE a Barcelona suposa injectar una tromba d'aigua en un got que fa temps que està totalment desbordat. Com que tothom sembla tenir molt clares responsabilitats polítiques, conseqüències socials i la resta de coses que omplen els mitjans, miro d'anar per una altra banda: tenim un gravíssim problema d'enfoc.

Fem un esforç de rememoració: una estació qualsevol de Rodalies de RENFE a les set o les vuit del matí. Molta gent a l'andana, visualitzem les cares de son, les robes, els colors... Ara comparem aquesta imatge amb l'andana de l'AVE i la gent que hi arriba: són les mateixes cares, robes colors, accessòris, etc? A mi em surt que no. Visualitzem els assistents al famós acte de IESE sobre l'aeroport o als "representants de la societat civil" que la Ministra Álvarez va convocar al seu despatx. A qui s'assemblen més, als usuaris potencials de l'AVE o als de Rodalies? Això sí, tenen una cosa en comú: són catalans. En la resta són diferents.

Fet aquest exercici passem a elaborar refexions:

1. Davant la crisi gravíssima de Rodalies i regionals de RENFE d'aquest estiu, el president del govern reacciona llançant una de les seves famoses promeses: L'AVE arribarà a Barcelona abans de final d'any. Pregunta: de què serveix als ususaris afectats pel "crack" de Rodalies que l'AVE arribi abans o després?

2. Per tranqulitzar els ànims la Ministra del Ram convoca al seu despatx a Madrid als representants de la "societat civil catalana": cambres de comerç, patronals, etc... Quantes d'aquestes persones són usuàries de RENFE-Rodalies?

3. Aquesta mateixa "societat civil" més els seus mitjans de classe (amb especial carinyo per LA VANGUÀRDIA) porten temps reivindicant infrastructures: aeroport, AVE, tunels, carreteres... algú els ha sentit mai parlar de Rodalies?

Anem per les hipòtesis:

els amos del país fan una sèrie de reivindicacions en matèria d'infrastructures en clau de classe social (per això es parla d'AVE o aeroport però no de rodalies o xarxes d'autocars) amb retòrica nacional. Bona part de l'esquerra social i política els hi compra la moto (els comunistes en deien d'això "els tontos útils" o "companys de viatge"). I els governs d'esquerres a Catalunya i a Espanya acaben de reblar el clau concedint-los la interlocució en els mateixos termes que l'havien reclamat.

Resultat: ja tens al president d'un govern d'esquerres responent davant una crisi que afecta a treballadors amb mesures que responen als interessos econòmics dels poderosos i que acaben agreujant més la situació inicial i perjudicant encara més als de sempre: els de l'andana de rodalies.

No falta mai qui digui que tots els catalans junts contra l'expoliador espanyol i tal. Tots junts, però manant els de sempre, els que no agafen rodalies. Com diria el lingüista de moda, tenim un problema de marc.