Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sindicalisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sindicalisme. Mostrar tots els missatges

16 d’ag. 2012

López Bulla: soberanía y democracia sindical

Foto obtinguda del Consell de Treball
Econòmic i Social de Catalunya

José Luis López Bulla, històric dirigent de CCOO de Catalunya i un dels grans noms propis del sindicalisme català, va llançar fa uns anys el debat sobre la soberania sindical. Llavors va  actuar de detonant una important experiència del sindicalisme italià que va sotmetre a referèndum la suscripció d'un acord social amb el Govern Prodi. En aquell moment, el debat llançat per López Bulla no va trobar massa ressó ni resposta en el sindicalisme del país. Avui, el sindicalisme es troba directament interpel·lat per la crida social a la regeneració democràtica dels instruments ciutadans. No hi ha dubte en els cercles sindicals tampoc, que l'actual crisi econòmica, democràtica i social obliga a àmplies transformacions de l'acció i l'organització sindical. Davant d'aquesta conjuntura i a les portes dels congressos dels principals sindicats, m'ha semblat oportú burxar a en José Luis a recuperar la qüestió.

Aquí us deixo un extracte de l'entrada del José Luis, que recomano vivament que llegiu íntegrament al bloc de l'autor.

----

Como se viene diciendo de manera machacona las cosas han cambiado desde los primeros andares de la casa sindical. De manera que parece elemental la necesidad de repensar --a la luz de las gigantescas transformaciones que se están produciendo, en función de los cambios tecnológicos que facilitan los hechos participativos y dada la mutación de la estructura social de los trabajadores y empleados--  las formas participativas de y en el sujeto social. De un lado, el tránsito al postfordismo que pone en entredicho que la persona trabajadora se equipare al gorila amaestrado, según Gramsci, por las viejas formas del organización del trabajo; de otro lado, la formación intelectual del moderno conjunto asalariado (y muy en especial de la afiliación sindical) se ha ampliado considerablemente, poniendo en crisis definitiva la utilización de la consigna como método de dirección sindical.  

Se mire por donde se mire, el mantenimiento de algunas formas de democracia envejecida de la casa sindical es un despilfarro de los recursos intelectuales, los saberes y conocimientos que, así las cosas, aparecen como submergidos y, por tanto, de escasa utilidad para la acción colectiva. Una acción colectiva que precisa de tales conocimientos y saberes para mostrar su alteridad en el ejercicio del conflicto social, entendido éste también como una disputa de saberes.  

Por tanto, el afloramiento de los recursos intelectuales y su vinculación con los hechos participativos en el sindicato-república consigna una utilidad a la concreción de las prácticas contractuales y del ejercicio del conflicto.

Cierto, las cosas no son fáciles porque en la cultura del conjunto asalariado coexisten comportamientos en número no irrelevante de acrítica delegación hacia los representantes (“Para eso están”, se diría) y actitudes de hacer oír la voz, de querer participar. Y las cosas no son fáciles porque, por lo general, se sigue manteniendo una práctica democrática que de parecida morfología a los tiempos del fordismo, a pesar de que este es ya tendencialmente pura herrumbre.   De ahí que sea urgente, como se decía más arriba, repensar los hechos participativos a la luz de tantas emergencias. En el bien entendido de que la innovación tecnológica conlleva unos comportamientos ambivalentes: de un lado interfiere el ejercicio del conflicto tradicional y, de otro lado, propicia nuevas formas de participación y de intercomunicación horizontal.

5 de març 2012


Totes les convocatòries a Catalunya de les
 Manifestacions d'11 de març a les 12:00 

Barcelona: Passeig de Gràcia/Diagonal
Girona: Pça de la Independència
Lleida: Pça Ricard Viñes
Tarragona: Pça Imperial Tarraco
Tortosa: Pça Carrilet

1 de març 2012

Els primers efectes de la reforma laboral: tancament d'empreses, EROs y rebaixes salarials


La Federació d'Indústria estatal de CCOO ha elaborat aquest vídeo-mapa amb les empreses industrials que han començat a aprofitar la reforma laboral: tancament d'empreses, EROs abusius sense control administratiu, rebaixes del salari i les condicions de treball acordades al conveni col·lectiu... els patrons es desmadren davant l'autopista cap a l'acomiadament que els vol obrir el Govern del PP.

Del 29S al 29M?

S'ha filtrat aquests dies que CCOO i UGT estan valorant el 29 de març com a data de convocatòria d'una Vaga General en cas de que el govern persisteixi en tirar endavant una reforma laboral no negociada. Les organitzacions sindicals continuen mantenint-se obertes a iniciar una veritable negociació amb un govern, que ha deixat clar que pensa tirar endavant sigui com sigui. No serà fins que s'hagi cremat la darrera possibilitat de negociació que les organitzacions sindicals llançaran una convocatòria d'aquestes característiques. Tot i les pressions permanents contra el "pactisme", CCOO i UGT saben que són els sindicats hegemònics entre els treballadors precisament perquè ens agrupen per a negociar, i es mantindran fidels a aquest ADN sense tremolors de pols.

Es precisament el model de negociació el que pretenen rebentar PP, CiU i els sectors ultra que dominen CEOE fins i tot un cop perduda la presidència, conscients que avui el control dels parlaments és més favorable que el control de les negociacions per a tirar pel dret en el seu programa de màxims. Si Rosell va accedir a presidir la patronal espanyola per a tractar de reconduir la deriva, fins al moment està fracassant.

La perspectiva d'una convocatòria possible de vaga general porta a prendre en consideració els precedents, i en concret el 29S. La Vaga General anterior va ser la primera resposta social a l'ofensiva de retallades de drets i serveis públics. Aquells que acusen a les organitzacions sindicals de lentitud i poc reflexes, obvien que la primera gran movilització social la van convocar i sostenir les organitzacions sindicals gairebé en solitari, quan el conjunt de moviments socials de tot tipus encara estaven paint i processant la nova situació i els escenaris que obria.

El resultat del 29S a efectes de correlació de forces dóna peu a dos conclusions nítides. Primera: contra tot pronòstic, CCOO i UGT van ser capaces de tirar una vaga general endavant en un contexts advers i amb molts escassos acompanyaments socials. Segona: precissament la manca d'acompanyaments socials a la mobilització sindical limita els efectes de la mateixa.

Una possible vaga general serà novament viable per la tasca d'organització del conflicte social dels sindicats a les empreses i centres de treball. El salt qualitatiu ens el jugarem en l'acompanyament social a la mateixa.


27 de febr. 2012

29F Dia d'Acció Europea: totes les convocatòries a Catalunya


Barcelona, a les 18'00h des de la plaça Catalunya 

Girona, a les 18'00h des de la plaça de la Independència 

Tarragona, a les 19'00h des de la Plaça Imperial Tàrraco
Lleida, a les 18'00h des de l'Avinguda Catalunya, 2

Més informació a les webs de CCOO de Catalunya i de la Confederació Europea de Sindicats

També pots llegir l'entrada al bloc de Roberto López

23 de febr. 2012

L'assemblea de CCOO i UGT a Barcelona amb els ulls dels tuiters

















Unai Sordo: La reforma que deforma

El derecho como elemento civilizatorio, leía hoy en un artículo de abogados laboralistas en El País. El laboral en el complejo, delicado y conflictual de las relaciones económicas y laborales. Su jibarización es una reducción democrática. El populismo de tratar de vincular la respuesta sindical "porque les quita poder" prueba de poco pedrigrí y perímetro democrático. Porque lo civilizatorio, lo jurídico, requiere de actores sociales colectivos, sindicales y patronales, y de espacios institucionalizados donde ejercer representación y canalizar conflicto. Concertación social, negociación/convenio colectivo y gestión continua del mismo si es preciso en tiempos y contextos cambiantes, que lo es. 

Por eso en esta reforma es importante el huevo, y también el fuero. Busca un nuevo paradigma. Se plantea al margen del diálogo social. No respeta un acuerdo importantísimo CCOO, UGT, CEOE, sobre negociación colectiva del que ya no quieren hablar y en el que se hace una apuesta por un modelo equlibrado entre flexibilidad interna pactada en la empresa, con procedimientos de resolución ágiles pero con garantías de los conflictos, y vinculando espacios sectoriales y de empresa. Esto no es flexibilidad. Es desregulación. No es relación laboral, es unilateralidad empresarial. No son controles, son exiguas exigencias para no caer en la inconsticionalidad (que creo que caé) del texto legal.



Continua llegint l'article al bloc de l'Unai

22 de febr. 2012

El PP i l'estratègia del cop sec

El programa de Rajoy podia estar ocult abans de les eleccions però existir, existia. Un programa que com la llei òmnibus de CiU té un únic fil conductor: satisfer la carta als reis de tots els grups de pressió que han suportat al PP en l'oposició: ultres religiosos, grups empresarials, constructors i immobiliàries, laboratoris d'idees neocons, grups mediàtics... Tots han anat presentant des de fa mesos la seva carta, i Rajoy ha decidit satisfer-les totes de cop. 

Un cop sec: els diferents ministres succeint-se els usn als altres anunciant paquets de mesures que en el seu conjunt suposen la major agressió als drets de les persones, la democràcia i l'estat del benestar que ha conegut aquest país des del final de la dictadura, amb l'única excepció de l'intent de cop d'estat.

Actuar ràpid aprofitant la recent legitimitat de les urnes, el desnortament del principal partit de l'oposició i abans que continuïn creixent les veus cada cop més nombroses que denuncien l'estratègia suïcida del dèficit 0. Fer-ho ràpid i al principi. Donant per fet que un resposta social immediata, desarticulada i precipitada, culminada amb una vaga general que es dóna per descomptada. I cremats aquests cartutxos afrontar tranquil·lament la resta legislatura. La proximitat de les eleccions a Astúries i sobretot a Andalusia, deixa d'esdevenir una contenció quan el principal adversari electoral no para de disparar-se trets als peus.

L'estratègia però, comença a fallar. D'entrada perquè CCOO i UGT sembla que han llegit Tsun-Zu i saben que mai s'ha de donar la batalla al territori de l'enemic. El calendari i el tempo que estan aplicant els sindicats evita una vaga precipitada i aposta per una estratègia d'acumulació de forces, que a la vista de les manis del passat diumenge està donant bons resultats. I uns nois valencians que protesten per la manca de calefacció estan esdevenint el referent moral col·lectiu que inicia la deslegitimació moral d'un govern.

A València l'estratègia del cop sec per a ofegar d'inici les protestes d'uns estudiants ha acabat convertint la flama en un incendi que ha desbordat els governs centrals i autonòmic. El problema del cop sec és que si la víctima no cau morta al moment, es revolta amb molta més intensitat.

20 de febr. 2012

A Baylos: en la calle, mostrando el rechazo a la reforma laboral

La respuesta ha sido masiva. Las calles se han desbordado de gente protestando contra la reforma laboral. En 57 ciudades españolas, el sindicalismo confederal ha movilizado a una parte importante de la población que ha manifestado con su presencia formidable el rechazo rotundo a la reforma laboral que hace de la desregulación y de la antisindicalidad su dos pilares de actuación.

En Madrid, la manifestación impresionante, potente, multicolor, se ha desparramado por todas las calles del centro de la capital. Todas las generaciones de edad estaban presentes, todas las identidades diferentes. Los sindicatos habían sido capaces de acoger y dar sentido a los diferentes motivos por los que tantas mujeres y hombres entienden que esta reforma legal es una agresión ilimitada a su forma de concebir la relación entre el trabajo y la sociedad, un ataque injusto a sus condiciones de vida y de trabajo. La respuesta a la convocatoria sindical ha sido masiva, y se están creando las condiciones para una escalada del conflicto que acabe en una huelga general en primavera.

Continua llegint l'entrada al bloc de l'autor