9 d’ag. 2012
A Castells i T Barberà: Ana Mato abre una intransitable vía de “peaje” a la sanidad para inmigrantes “irregulares”
2 de març 2007
bocamolls local-global: Josep Cuní

El Cuní és un professional de la comunicació molt efectiu. Dic de la comunicació perquè penso que la informació és una altra cosa. El Cuní és un professional efectiu de la comunicació perquè quan parla no tracta de generar dubtes, de fomentar un esperit crític, de que qui l'escolta vegi les contradiccions d'un món complex que requereix de mentalitats despertes.
No, el Cuní dóna a la gent allò que sap que la gent més agraeix: la seguretat de que els propis prejudicis simplistes són l'espai intel·lectual més plàcid i còmode en un món complex. El Cuní li explica a la senyora Pepeta que no cal que intenti entendre els punts de vista dels altres, que no cal que revisi les pròpies conviccions ancestrals, que no és necessari esforçar-se per intentar posar-se d'acord amb qui pensa o viu de manera diferent. I en un món difícil, les persones agraïm les veus tranquilitzadores que ens confirmen els nostres prejudicis i ens garanteixen que sempre són els altres que s'equivoquen. Un tipus efectiu.
El Cuní té a més dots per a usar en aquesta tasca el sentit de l'humor, avui mentre comentàven la notícia de la "malaltia d'oficina" de l'edifici de Gas Natural que entre altres efectes genera pèrdua de greixos corporals, el Cuní tot xicoy deixa anar: "a això en d'altres llocs se li diu liposucció i ningú se'n queixa". Ja ja ja. Clar que es tracta d'un problema de salut que pot afectar centenars de persones, clar que igual es tracta d'una nova font de riscos laborals que pot estar afectant altres treballadors d'altres edificis sense que ho sapiguen, clar que encara no tenim massa clar quines són les conseqüències per a la salut... però fem-ne broma que no passa res. Faria broma el senyor Cuní d'altres problemes de salut pública com són els accidents de trànsit, o les malalties mentals, o els transtorns alimentaris?
Josep, segueix així, la senyora Pepeta i jo ens partim. Als treballadors i treballadores de Gas natural igual no els hi fa tanta gràcia, però de gent rancuniosa s'empre n'hi ha-
29 de des. 2006
salut, treball, gènere
Ara que el Ministeri de Salut descobreix que les dones ho tenen més fotut en matèria de salut, pengem aquí un breu però molt aclaridor article que amb el títol La salud laboral ¿una cosa de hombres? va ser publicat a Por Experiencia (la revista de salut laboral de CCOO) l'any 2001. Una frase que resum l'article: "ellos se accidentan, nosotras nos desgastamos". Més clar, aigua.I com sigui que els sindicalistes acostumem a malfiar de les bones intencions de treball expressades per els i les ministres, i sabem que la millor palanca de canvi som els treballadores i treballadores organitzats, deixo aquí l'enllaç a la guia de CCOO de Catalunya Salut, dones i treballs. No apta per a feministes de despatx universitari.