Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut. Mostrar tots els missatges

9 d’ag. 2012

A Castells i T Barberà: Ana Mato abre una intransitable vía de “peaje” a la sanidad para inmigrantes “irregulares”

La insumisión de colectivos médicos (en número de 826 profesionales y creciendo, en las Comunidades que acatan el RDL-16/2012) y el hecho de que ya tres Comunidades no acepten discriminar a la población inmigrante (Andalucía, Asturias y Catalunya) es (con más probabilidad que un impulso tardío de compasión debidamente cobrada) lo que ha motivado la orden que prepara el Gobierno Rajoy sobre atención a inmigrantes “irregulares”. El Pais ha podido saber que las personas menores de 65 años que necesiten ser atendidas en hospitales y centros de salud públicos deberán pagar una “cuota” de 710,40 euros al año o lo que es lo mismo, 59,20 mensuales. Desde los 65 años en adelante, el coste supone 1.864,80 euros anuales (155,40 al mes). Y en todos los casos, habrá “descuentos” para nuevos miembros de la familia que se acojan al convenio…

La imagen que nos quieren evocar desde el PP –y con la que nos machacarán los contertulianos paniaguados “à la Marhuenda”– es la de acomodados ciudadanos extranjeros que disfrutan de sus años de jubilación en el clima mediterráneo y abusando de nuestro sistema público de salud (que por otro lado las Mato y Farjas se están cargando a marchas forzadas). Pero no se dejen engañar. De quien estamos hablando es de personas inmigradas que carecen de “papeles” porque no encuentra trabajo (o porque han caído en manos de empresarios que no han declarado su situación laboral) y que ya deben llevar empadronadas en España más de un año.

Continua llegint l'erticle al bloc d'Àngels Castells

2 de març 2007

bocamolls local-global: Josep Cuní




El Cuní és un professional de la comunicació molt efectiu. Dic de la comunicació perquè penso que la informació és una altra cosa. El Cuní és un professional efectiu de la comunicació perquè quan parla no tracta de generar dubtes, de fomentar un esperit crític, de que qui l'escolta vegi les contradiccions d'un món complex que requereix de mentalitats despertes.

No, el Cuní dóna a la gent allò que sap que la gent més agraeix: la seguretat de que els propis prejudicis simplistes són l'espai intel·lectual més plàcid i còmode en un món complex. El Cuní li explica a la senyora Pepeta que no cal que intenti entendre els punts de vista dels altres, que no cal que revisi les pròpies conviccions ancestrals, que no és necessari esforçar-se per intentar posar-se d'acord amb qui pensa o viu de manera diferent. I en un món difícil, les persones agraïm les veus tranquilitzadores que ens confirmen els nostres prejudicis i ens garanteixen que sempre són els altres que s'equivoquen. Un tipus efectiu.

El Cuní té a més dots per a usar en aquesta tasca el sentit de l'humor, avui mentre comentàven la notícia de la "malaltia d'oficina" de l'edifici de Gas Natural que entre altres efectes genera pèrdua de greixos corporals, el Cuní tot xicoy deixa anar: "a això en d'altres llocs se li diu liposucció i ningú se'n queixa". Ja ja ja. Clar que es tracta d'un problema de salut que pot afectar centenars de persones, clar que igual es tracta d'una nova font de riscos laborals que pot estar afectant altres treballadors d'altres edificis sense que ho sapiguen, clar que encara no tenim massa clar quines són les conseqüències per a la salut... però fem-ne broma que no passa res. Faria broma el senyor Cuní d'altres problemes de salut pública com són els accidents de trànsit, o les malalties mentals, o els transtorns alimentaris?

Josep, segueix així, la senyora Pepeta i jo ens partim. Als treballadors i treballadores de Gas natural igual no els hi fa tanta gràcia, però de gent rancuniosa s'empre n'hi ha-

29 de des. 2006

salut, treball, gènere

Ara que el Ministeri de Salut descobreix que les dones ho tenen més fotut en matèria de salut, pengem aquí un breu però molt aclaridor article que amb el títol La salud laboral ¿una cosa de hombres? va ser publicat a Por Experiencia (la revista de salut laboral de CCOO) l'any 2001. Una frase que resum l'article: "ellos se accidentan, nosotras nos desgastamos". Més clar, aigua.

I com sigui que els sindicalistes acostumem a malfiar de les bones intencions de treball expressades per els i les ministres, i sabem que la millor palanca de canvi som els treballadores i treballadores organitzats, deixo aquí l'enllaç a la guia de CCOO de Catalunya Salut, dones i treballs. No apta per a feministes de despatx universitari.