Cap exèrcit estranger no serà vist mai com una força d'alliberament, sinó com a exèrcit invasor
Robespierre
En l'Horta les estrelles es perden pels carrers de Torrefiel
Ovidi Twins
La meva amiga Empar és una noia peculiar per molts motius. Un d'ells, gens menor, és que quan riu, habitualment a arrel d'alguna mordacitat maliciosa, dibuixa un somriure invertit, és a dir, que el seu riure no és en forma de "u" sinó de pont.
Una altre és que és valenciana. Del barri de Torrefiel, del que n'ha fet un acte de reivindicació, més biogràfica i comunitària que ideològica, en la que enfonsa tossudament les seves arrels. I és que la tossuderia és un altre dels seus trets identitaris. Empar és valenciana, i responsable dels joves de CCOO del País Valencià. I més coses. Forma part de la xarxa resistent a la caspa autoritaria de totes les Rites Barberàs realment existents, aquella teixida a base de passar-se la Turia (veritable premsa orgànica del moviment), de recuperar i mantenir la flama d'una vida cultural popularment vanguardista, de regenerar un entramat de referents propis, de reclamar tots els altres Països Valencians possibles.
Sindicalista pedagògica i compromesa amb l'aquí i l'ara, Empar reclama la unitat de la llengua, prefereix TV3 al Canal 9 i manté, tossudament i militantment, el català (ella l'anomena valencià) com a llengua, el nou d'octubre com a diada i la muxaranga com a himne, a l'hora que refusa la franja blava a la seva bandera. Però a l'hora Empar és conscientment valenciana. No d'un País Valencià colònia sud de la Catalunya, no de les comarques simpàticament castisses del sud català. Valenciana. Sigui el que això sigui. I precissament per la seva militància en la reconstrucció d'un nou teixit de referents de la valencianitat, és nega a percebre el seu país com a subsidiari de la Meseta, però també de Catalunya. I precissament pel la seva reivindicació de la identitat popular, sap perfectament que no serà des d'una el·lits sub-catalanes, convenientment subvencionades des del nord, que el seu país podrà re-construir la forma que té de reconeixer-se i estar al món.
Precisament per això, Empar serà sempre acusada per l'hegemonia blavera i per la marginalitat el·litista subsidiàriament catalana. I precisament per això, ella i la resta com ella, són la veritable esperança de la reinaxença valenciana. Mentres tant haurà d'afrontar acusacions d'uns i altres, amb l'únic escut del seu somriure invertit.
16 comentaris:
Jo, quan sigui gran, vull ser com l'Empar...
che ! que bonica es l'amistat collona.
Jo! Qué bonic que te quedó tio...
PD Sí que rie raro, sí!
en una vesprada com la d'avuí, dimarts, les 21:00, després de tronar de Madrid, amb els dubtes que imprimeixen les contradiccions, sola en el despatx amb un fum de feina que queda per fer i "lo bonica" que està la meua ciutat quan s'acosta l'estiu i la llum de la nit es deixa caure..., m'emocione en llegir paraules om aquestes. Gràcies, saps que crec que sentir-se reconegut-da, estimada, és imprescindible per a continuar en el camí. Gràcies.
Em sembla molt bé que l'Empar no concebi els Països Catalans com una relació de dependència Principat-perifèria, sinó amb una relació de tu a tu. El que ja no tinc clar és si això es compleix en el sindicat on està afiliada, on CCOO del PV té una relació subsidiària de Madrid...si el que cal són nous "referents de valencianitat" també calen estructures pròpies de país per assolir-ho.
Jo, de jove, volia ser com l'Emparis
Amic "vols dir?" no caiguis en el singermorningerisme.
Per començar, que jo sàpiga CCOO del PV no té cap relació subsidiària amb la Unión Regional de CCOO de Madrid. De relacions no subsidiàries si que en té. L'última va consistir en un sopar a la Vaquita Argentina on alguns joves sindicalistes (de País Valencià, de Madrid, de Catalunya -servidora- i d'Euskadi) vam relacionar-nos compartint uns "chuletones" gens subsidiaris. (i abans de que algú de la CGT comenci amb insídies: no cal dir que cadascú va pagar el sopar de les nostres butxaques)
Segon, no t'equivoquis, l'Empar no va mai a Madrid (ni a enlloc) a rebre ordres, va a manar. Menuda es ella.
... "vols dir?", des de la meva humil condició de dislèxica no voldria pas posar-te en dubte, a tu, un ent escèptic i especialment clarivident pel que fa a les relacions que s'estableixen entre les diferents organitzacions (ja siguin sindicals com territorials), però com a mig valenciana que soc, hi ha hagut una insinuació segur que gens maliciosa que m'ha molestat lleugerament... Que significa això de que calen estructures propies de país? No voldria pensar que ets una d'aquestes persones que creuen que València és i serà un anex de Catalunya...
Per estructures pròpies de país, no entenc, per exemple, el fet de formar part d'un sindicat d'àmbit espanyol. Així de clar.
Ah, encara no he trobat ningú que desitgés que el País Valencià fos un ànnex de Catalunya. En tot cas, els Països Catalans som una realitat forjada a través de la història, que de moment compartim llengua i cultura i qui sap si en el futur un estat confederal propi dins de la UE. Sempre tractant els diferents territoris d'igual a igual. Sense subsidiaritats, vaja.
I no sé jo, si es fa gaire país amb estructures espanyoles.
A veure, "vull dir, vull dir" crec que la qüestió de fons és: qui determina quins sindicats són valencians (o catalans)?
Personalment penso que ho determinem els treballadors i treballadores valencians (o catalans).
Si CCOO del PV és la força sindical amb més afiliació, representació i presència al PV, doncs no crec que ningú pugui posar en dubte la seva valencianitat en termes democràtics.
Qui ha decidit que si un, lliurement, es confedera a nivell estatal deixa de ser una estructura de país? Què ha de ser si no una estructura de país? organitzacions pseudo-sindicals amb presències anecdòtiques i que no compten amb un mínim recolzament dels treballadors i treballadores? Sincerament crec que no.
Les "estructures de país" són aquelles que compten amb un ampli reconeixement dels ciutadans del país, no aquelles que determina unilateralment una minoria en possessió de La Veritat.
Penso
Per primera vegada des de que tinc el bloc (tampoc fa tant), he decidit eliminar un comentari.
La decisió l'he pres en funció de que el comentari en qüestió era un simple (i simplista) atac a un dels contertulis.
Això no és ni el temple del saber ni un saló de te i pastes. S'accepten i s'agraeixen les intervencions punyents, però no la simple desqualificació.
Company vull dir:
Els sindicats DE CLASE s'estructuren en àmbits estatals pq es la divisió real existent (ens agradi o no) per una qüestió de pragmatisme obrer (si vols negociar/presionar els poders has d'estar alla on estan els poders (es a dir a tot l'estat). Pq si ets un sindicat DE CLASE defenses els treballadors (que no es incompatible amb la nació, pero si es incompatible amb el nacionalisme) i la clase esta per sobre del nacionalisme. O són els catalans ens superiors que mereixen sindicats no "contaminats" per estar en contacte amb Espanya?
Si no estas d'acord amb això, no vols un sindicat de clase (és a dir no vols un sindicat)... vols Intersindical CSC
Nomes volia afegir a pleitaguensam:
que el meu comentari sobre Intersindical no esun insult... simplement es que Intersindical no es un sindicat de clase... és un sindicat, però no de clase... igual que el sindicat de pilots no es un sindicat de clase...
pleita, pleita...
1. no penso donar més voltes al tema. Em limito a autocitar-me: "Això no és ni el temple del saber ni un saló de te i pastes. S'accepten i s'agraeixen les intervencions punyents, però no la simple desqualificació". A sensu contrari, les desqualificacions no simples són admeses (que te lo tenga que decir a ti).
2. el company anònim (que ja es podria buscar un nom més original) és més generós que jo a l'hora d'atorgar l'etiqueta de sindicat. Una de les organitzacions que ell cita per mi no és un sindicat, ni de classe ni de cap tipus (i no em refereixo al sindicat corporatiu de pilots d'ibèria).
3. Perquè? Perque un sindicat és una organització lliure de treballadors que s'associen per obtenir millores en les seves condicions de treball i de vida a través del conflicte i la negociació col·lectius.
Una agrupació de treballadors per mirar d'estendre una determinada ideologia política és quelcom molt digne, però no és un sindicat.
Farà cosa d'una setmana que vaig llegir la "notícia mare" que l'Andrés va penjar. Vaja, que d'ençà fins ara ha plogut molt, i mai més ben dit.
Què és això que la Intersindical-CSC "no és un sindicat, ni de classe ni de cap tipus"? Ho pregunto perquè per molt que després s'expliqui, continuo sense entendre aquest atac directe.
Penso que tot sindicat mira d'estendre una certa "ideologia política" a través del treball col·lectiu. I és en aquests criteris polítics on s'estableix graus de diferenciació... dit d'altra manera, on s'estableix la "marca de la casa".
EL desprestigi no condueix enlloc. Sindicat de classe: sempre! Es pot donar un Sindicat de classe amb aspiració a un nou marc territorial?: sí. En cap cas ha de ser vist com a l'altre, sinó que s'ha de mesurar de quina manera es pot establir relacions de treball conjunt. Per què? Doncs perquè és un sindicat de classe, com el que avui té màxima representació a Catalunya, i per tant tot i la diferència de "marca", no deixa de ser un actor més a tenir en compte.
No pot ser que sempre s'estiguin barallant... d'aquesta manera no s'avança cap a la unitat sindical.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada