Epur si muove

Revisant les entrades de la bitàcora veig consternat que existeix el risc cert de que un aire de melangia resignada acabi impregnant el Manual. Certament són molts i greus els conflictes i els problemes, però els conflictes són precissament el demiurg dels canvis civilitzatoris en el passat i en el present.

Certament el Gran Oximoron manté des de fa anys una ofensiva aparentment imparable de desmanetllament de l'edifici civilitzatori. Però les vigues i els maons d'aquest edifici van ser creats en el seu moment com la resposta possible davant el conflicte i ningú pot pretendre eliminar-los sense assumir-ne els costos.

El dret internacional i el sistema de relacions annex no va ser el resultat d'una reflexió abstracta d'uns caps de govern immersos en una onada de valors pacifistes, va ser fruit d'acords als que es va arribar quan les grans potències van assumir que era més costosa la llei de la selva que no pas l'existència de normes internacionals. Igualment els drets laborals, les polítiques de l'estat del benestar, les llibertats ciutadanes, les polítiques de defensa del medi ambient... tot els avenços civilitzatoris han sorgit del conflicte i han estat acordats quan qui es trobava en posició de domini va assumir que els costos de l'acord eren molt inferiors per a ell que els costos del conflicte. Són coses que un aprén fent sindicalisme.

És possible que els estrategs del Gran Oximoron hagin arribat en algun moment a pensar que la nova situació mundial que emergia de la caiguda del mur, suposava un posició de poder molt més forta que convertia l'acord en més costós que el conflicte. Van pensar, potser, que era el moment de trencar els acords perquè es trovaben en una situació més aventatjada que quan es van veure obligats al pacte.

I es van equivocar. A tall d'exemple:

1. Estats Units està redescobrint els costos de mantenir una ocupació militar il·legítima en un altre país. Sens dubte aquest redescobriment està tenint els seus efectes en els nous conflictes internacionals que afronta-provoca la Gran Potència, i el seu retorn malhumorat als mecanismes multilaterals.

2. Sembla ser que passat el primer sotrac que van causar els atemptats massius de Nova York, Madrid i Londres, la població està demostrant una estima més alta del que molts pensaven per les garanties judicials davant l'acció de l'estat de lluita contra la criminalitat.

3. I sembla també, que les multinacionals petrolieres tornen a descobrir els riscos de mantenir una política que fa que les activitats d'extracció no només no reverteixin positivament en la societat que les acull, sinó que hi provoquin la degradació social i mediambiental.

I alguna cosa hem avançat quan de moment cap govern a llatinoamèrica ha estat derrocat des del Departament de Cops d'Estat de la granja de Langley.

N'anirem parlant. Demà Debat de l'estat de la nació. De l'Estatut en parlem un altre dia.